El 40 aniversari del Festival Canet Rock va tenir lloc el passat 4 de
juliol a Canet de Mar, un municipi situat a la costa catalana de la província
de Barcelona, on es va habilitar un gran espai dedicat a la celebració de
l’esdeveniment. L’ambient càlid i alegre que ens va proporcionar el festival es
percebia des d’un inici en entrar al mateix poble on ens esperava una llarga i
apassionant nit per endavant, plena d’emocions i alegries amb algunes de les
bandes més importants i destacades del panorama musical de Catalunya.
Amb casi un total de 20.000 assistents, els espais del recinte van ser
ocupats, poc a poc, al mateix temps que començaven els primers grups
participants en l’esdeveniment. El públic englobava totes les generacions, tot
i què estava principalment compost per joves adolescents, i d’uns vint anys,
apassionats de la música catalana que es van mantenir en actiu durant tot el
dia, animant als seus grups preferits i cantant les seves melòdiques cançons
fins a altes hores de la matinada.
Es tracta de la segona edició del Canet Rock que es realitza al segle XXI,
una celebració que no va deixar indiferent a ningú i que es va convertir en una
festa popular i de reivindicació de la cultura catalana. Entre el públic
destacaven les banderes estelades que exhibien molts dels assistents, mostrant
la combinació de colors grocs, vermells i blaus de la mateixa, que donaven
color al festival.
El festival es va donar per iniciat a les 16:00 de la tarda sota un sol
abrasador, donant pas al primer bloc d’artistes: Pablo and The Appleheads, Lausana,
Bikimel, Cris Juanico, Projecte Mut i Joana Serrat. Fou en aquesta primera part del festival quan els
artistes començaren a caldejar musicalment l’ambient i anaren preparant el
terreny per la gran festa que arribaria en pondre’s el sol.
En el següent bloc ens trobàvem amb artistes i grups com Sanjosex Entre Amics, el qual va cantar
algunes cançons conjuntament amb la Bikimel,
Mazoni, Guillamino, Carles Belda i en Pi de la Serra i va donar per finalitzada la seva actuació amb la
cançó “Puta” per donar pas al cantautor català Joan Dausà, qui va presentar per primera vegada en exclusiva el nou
tema “Que sigui avui” de la banda sonora de la pel·lícula “Barcelona Nit
d’Hivern”, i La Iaia, un grup que
ens va deixar amb la boca oberta en escoltar la seva cançó “L’Òs”. A
continuació arribava un dels grups més esperats de la nit: Els Amics de les Arts, una banda molt estimada i seguida pel públic
que mai deixa de banda l’esperit del Rock Català en les seves melodies.
Seguidament, la Companyia Elèctrica
Dhama i Comediants
protagonitzaven un concert molt emotiu que va portar al trompetista de Dharma a
emocionar-se al trobar-se davant un públic tan entregat. Josep Maria Mainat de La Trinca sorprenia al públic mostrant alguns
dels èxits que ja formen part de la cultura catalana.
Ja amb el recinte ple de gent es va donar pas a La Banda Impossible - formada por Natxo Tarrés, Roger Farré i Oriol
Farré (Gossos), Jofre Bardagí (Glaucs), Quim Mandado (Sangtraït), Cris Juanico
(Ja t'ho diré), Lluís Gavaldà i Joan Reig (Els Pets), Pemi Fortuny i Pemi
Rovirosa (Lax'n'Busto) i Eduard Font (Glaus i Sopa de Cabra) – la qual va donar
el toc màgic a la nit oferint-nos un bonic recordatori de les cançons més
populars del Rock Català dels anys noranta i va aconseguir posar el públic de
peu amb cançons com “Bon Dia”, “Corren”, “L’Empordà” o “El vol de l’home
ocell”. Amb l’adrenalina al màxim ens acomiadàvem de La Banda Impossible per
donar pas a Els Catarres i a la
cançó “En Peu de Guerra” com a carta de presentació del seu nou dic “Big Bang”.
El públic cantava entusiasmat les seves cançons, s’emocionava amb la lletra
de “Tokyo”, s’exaltava amb “Invencibles” i s’animava amb la melodia de
“Tintin”. Els nois d’Aiguafreda no deixaven indiferent a ningú i seguien
animant al públic i creant espectacle amb les seves explosions de confeti. Els
Catarres son, sense cap mena de dubte, un dels grups més estimats i populars de
la música catalana en l’actualitat i, a més, van ser una de les bandes triomfadores
de la nit.
Després d’una actuació com la d’Els Catarres era difícil mantenir el nivell
d’aquests però La Pegatina va pujar
a l’escenari amb força per revolucionar el públic amb les seves cançons
rumberes i va mantenir la festa del Canet Rock. La Pegatina va ser la nota amb
castellà del festival, sense oblidar les seves cançons amb català. Van fer un
dels concerts més enèrgics i festius. Els espectadors no van parar de ballar al
ritme de la rumba i el ska d’aquests barcelonins. “Heridas de Guerra”, “Miranda”,
“El Gat Rumberu” i “Lloverá y yo veré” van ser algunes de les cançons que la
banda va tocar. Els espectadors estaven eufòrics ballant i cantant les seves
reconegudes melodies, sense cap mena de dubte son imprescindibles en qualsevol
festival tant de la Península com del món.
Ningú podia marxar del Canet Rock abans d’escoltar a Lax’n’Busto i les seves mítiques cançons. Per aquells que hem
crescut amb el ritme de “Llença’t”, “Amb tu”, “La meva terra es el mar” o “Per
una copa”, entre altres, aquest fou un espectable imprescindible. Un moment
únic on gaudir de l’essència del Rock Català més pur.
La nit es donava per finalitzada amb la festa d’Oques Grasses i Txarango,
dos grups que trepitgen fort allà on van. Els primers creixent com a banda i
augmentant audiència i, els segons, com un grup assentat i essencial per a
qualsevol festival. El reggae, ska i altres estils foren l’últim en sonar a
Canet de Mar. Vàrem tancar les portes del Canet Rock plens d’emoció i amb les
melodies de “Músic del carrer”, “La dansa del vestit” o “Quan tot s’enlaira”
encara en les nostres ments.
Unlimited Rock & Music vam gaudir d’un festival i ambient diferent a la
resta d’esdeveniments musicals, on l’emoció i els sentiments estaven a flor de
pell. L’organització va estar a l’altura de les dimensions de l’esdeveniment,
el recinte presumia d’una gran amplitud per passar-s’ho bé des de la primera
fila com des de la llunyania, on moltes persones es trobaven tombades a la
gespa i gaudien d’un pícnic. Per últim, la distribució dels horaris va ser
totalment un encert.
Esperem tornar a l’edició de l’any 2016.
Text: Núria Sangrà i Adrián
Fotos: Miquel Monfort (Canet Rock)
No hay comentarios:
Publicar un comentario