16 de julio de 2015

Crònica del Canet Rock 2015, Canet de Mar (Barcelona), 04/07/2015


http://www.canetrock.cat/images/portada/album-miquel-monfort/album/index.html

El 40 aniversari del Festival Canet Rock va tenir lloc el passat 4 de juliol a Canet de Mar, un municipi situat a la costa catalana de la província de Barcelona, on es va habilitar un gran espai dedicat a la celebració de l’esdeveniment. L’ambient càlid i alegre que ens va proporcionar el festival es percebia des d’un inici en entrar al mateix poble on ens esperava una llarga i apassionant nit per endavant, plena d’emocions i alegries amb algunes de les bandes més importants i destacades del panorama musical de Catalunya. 

Amb casi un total de 20.000 assistents, els espais del recinte van ser ocupats, poc a poc, al mateix temps que començaven els primers grups participants en l’esdeveniment. El públic englobava totes les generacions, tot i què estava principalment compost per joves adolescents, i d’uns vint anys, apassionats de la música catalana que es van mantenir en actiu durant tot el dia, animant als seus grups preferits i cantant les seves melòdiques cançons fins a altes hores de la matinada. 

Es tracta de la segona edició del Canet Rock que es realitza al segle XXI, una celebració que no va deixar indiferent a ningú i que es va convertir en una festa popular i de reivindicació de la cultura catalana. Entre el públic destacaven les banderes estelades que exhibien molts dels assistents, mostrant la combinació de colors grocs, vermells i blaus de la mateixa, que donaven color al festival.

El festival es va donar per iniciat a les 16:00 de la tarda sota un sol abrasador, donant pas al primer bloc d’artistes: Pablo and The Appleheads, Lausana, Bikimel, Cris Juanico, Projecte Mut i Joana Serrat. Fou en aquesta primera part del festival quan els artistes començaren a caldejar musicalment l’ambient i anaren preparant el terreny per la gran festa que arribaria en pondre’s el sol. 

http://www.canetrock.cat/images/portada/album-miquel-monfort/album/index.html

En el següent bloc ens trobàvem amb artistes i grups com Sanjosex Entre Amics, el qual va cantar algunes cançons conjuntament amb la Bikimel, Mazoni, Guillamino, Carles Belda i en Pi de la Serra i va donar per finalitzada la seva actuació amb la cançó “Puta” per donar pas al cantautor català Joan Dausà, qui va presentar per primera vegada en exclusiva el nou tema “Que sigui avui” de la banda sonora de la pel·lícula “Barcelona Nit d’Hivern”, i La Iaia, un grup que ens va deixar amb la boca oberta en escoltar la seva cançó “L’Òs”. A continuació arribava un dels grups més esperats de la nit: Els Amics de les Arts, una banda molt estimada i seguida pel públic que mai deixa de banda l’esperit del Rock Català en les seves melodies. Seguidament, la Companyia Elèctrica Dhama i Comediants protagonitzaven un concert molt emotiu que va portar al trompetista de Dharma a emocionar-se al trobar-se davant un públic tan entregat. Josep Maria Mainat de La Trinca sorprenia al públic mostrant alguns dels èxits que ja formen part de la cultura catalana. 

http://www.canetrock.cat/images/portada/album-miquel-monfort/album/index.html

Ja amb el recinte ple de gent es va donar pas a La Banda Impossible - formada por Natxo Tarrés, Roger Farré i Oriol Farré (Gossos), Jofre Bardagí (Glaucs), Quim Mandado (Sangtraït), Cris Juanico (Ja t'ho diré), Lluís Gavaldà i Joan Reig (Els Pets), Pemi Fortuny i Pemi Rovirosa (Lax'n'Busto) i Eduard Font (Glaus i Sopa de Cabra) – la qual va donar el toc màgic a la nit oferint-nos un bonic recordatori de les cançons més populars del Rock Català dels anys noranta i va aconseguir posar el públic de peu amb cançons com “Bon Dia”, “Corren”, “L’Empordà” o “El vol de l’home ocell”. Amb l’adrenalina al màxim ens acomiadàvem de La Banda Impossible per donar pas a Els Catarres i a la cançó “En Peu de Guerra” com a carta de presentació del seu nou dic “Big Bang”. 

http://www.canetrock.cat/images/portada/album-miquel-monfort/album/index.html

El públic cantava entusiasmat les seves cançons, s’emocionava amb la lletra de “Tokyo”, s’exaltava amb “Invencibles” i s’animava amb la melodia de “Tintin”. Els nois d’Aiguafreda no deixaven indiferent a ningú i seguien animant al públic i creant espectacle amb les seves explosions de confeti. Els Catarres son, sense cap mena de dubte, un dels grups més estimats i populars de la música catalana en l’actualitat i, a més, van ser una de les bandes triomfadores de la nit. 

http://www.canetrock.cat/images/portada/album-miquel-monfort/album/index.html

Després d’una actuació com la d’Els Catarres era difícil mantenir el nivell d’aquests però La Pegatina va pujar a l’escenari amb força per revolucionar el públic amb les seves cançons rumberes i va mantenir la festa del Canet Rock. La Pegatina va ser la nota amb castellà del festival, sense oblidar les seves cançons amb català. Van fer un dels concerts més enèrgics i festius. Els espectadors no van parar de ballar al ritme de la rumba i el ska d’aquests barcelonins. “Heridas de Guerra”, “Miranda”, “El Gat Rumberu” i “Lloverá y yo veré” van ser algunes de les cançons que la banda va tocar. Els espectadors estaven eufòrics ballant i cantant les seves reconegudes melodies, sense cap mena de dubte son imprescindibles en qualsevol festival tant de la Península com del món. 

Ningú podia marxar del Canet Rock abans d’escoltar a Lax’n’Busto i les seves mítiques cançons. Per aquells que hem crescut amb el ritme de “Llença’t”, “Amb tu”, “La meva terra es el mar” o “Per una copa”, entre altres, aquest fou un espectable imprescindible. Un moment únic on gaudir de l’essència del Rock Català més pur. 

http://www.canetrock.cat/images/portada/album-miquel-monfort/album/index.html

La nit es donava per finalitzada amb la festa d’Oques Grasses i Txarango, dos grups que trepitgen fort allà on van. Els primers creixent com a banda i augmentant audiència i, els segons, com un grup assentat i essencial per a qualsevol festival. El reggae, ska i altres estils foren l’últim en sonar a Canet de Mar. Vàrem tancar les portes del Canet Rock plens d’emoció i amb les melodies de “Músic del carrer”, “La dansa del vestit” o “Quan tot s’enlaira” encara en les nostres ments. 

http://www.canetrock.cat/images/portada/album-miquel-monfort/album/index.html

Unlimited Rock & Music vam gaudir d’un festival i ambient diferent a la resta d’esdeveniments musicals, on l’emoció i els sentiments estaven a flor de pell. L’organització va estar a l’altura de les dimensions de l’esdeveniment, el recinte presumia d’una gran amplitud per passar-s’ho bé des de la primera fila com des de la llunyania, on moltes persones es trobaven tombades a la gespa i gaudien d’un pícnic. Per últim, la distribució dels horaris va ser totalment un encert. 

Esperem tornar a l’edició de l’any 2016.     





  
Text: Núria Sangrà i Adrián


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada